Facebook Twitter Google +1     Admin


JOAN MARAGALL: ODA A ESPANYA

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, —la veu d’un fill
que et parla en llengua —no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a morts els fills,
te satisfeies — d’honres mortals,
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.

On són els barcos. —On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, —no tens ningú.
Espanya, Espanya, —retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t —de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? —no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua —que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall(1860-1911)

* Traducción al español de José Batlló, en A media voz

Imagen de portada: Romance de ciego sobre la guerra del Rif ante un público formado mayoritariamente por soldados, vía *Achivo del Romancero, patrimonio de la Humanidad,  de la bitácora Romancero de la Cuesta del Zarzal.

31/12/2014 05:38. Editado por Gatopardo enlace permanente. POEMAS

Comentarios > Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.







Gatopardo

Es norma de Gatopardo,
si alguien se pone a tiro,
sea plebe, sea duunviro,
que no se escape sin dardo.
Si la víctima en cuestión
es melifluo y sin humor,
y persiste en el error,
va derecho al paredón.
Si es honesto ciudadano,
observador de la ley
y santurrón como buey,
le colgamos un campano.
Si mujer y sufridora,
y nos cuenta su diario,
que alegre su antifonario
y se haga acosadora.
Si tiene cierto interés
por mostrar carné y nombre,
que luego no se asombre
si recibe algún revés.
Bienvenidos los goliardos,
golfos, rebeldes y bordes,
mentes inmisericordes,
por apellido: Bastardos
Y que no nos den la lata
ni meapilas ni legales:
somos los Irregulares,
somos gente de Zapata.

Temas

Archivos

Enlaces

Bitacoras.com

TOP Bitacoras.com para México


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris